Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
demanda evaporativa de l’atmosfera
Ecologia
Dèficit de la pressió de vapor d’aigua d’una massa d’aire mesurat en mil·libars de mercuri.
Es calcula fent la diferència entre la quantitat de vapor d’aigua total que pot contenir la massa d’aire i la quantitat d’aire que conté realment La demanda evaporativa depèn, principalment, de la temperatura, del grau d’humitat atmosfèrica i del règim de turbulències de les masses d’aire
equivalència energètica
Ecologia
Relació no lineal entre la grandària del cos d’una espècie vegetal i el metabolisme o l’abundància d’individus de la població.
Segons l’equivalència energètica, la densitat de plantes varia en funció de la seva massa elevada a un exponent 3/4 Espècies vegetals de qualsevol mida poden presentar les mateixes taxes d’ús de recursos locals
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
mixolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac en la qual es produeix una estratificació tèrmica en forma de cicle anual.
És la part superior del llac L’aigua del mixolimni es mescla i hi permet la distribució d’oxigen
flor d’aigua
Ecologia
Botànica
Massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’una olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.
monimolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac que resta gairebé permanent al fons, a causa de la seva densitat més gran deguda a l’alt contingut de sals.
L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…