Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
capacitat màxima de càrrega
Ecologia
Nombre màxim d’individus d’una població (o quantitat màxima de biomassa) que poden mantenir-se en equilibri dinàmic durant un cert temps en un ambient determinat.
En els models poblacionals la capacitat màxima de càrrega s’expressa sovint com a K El seu valor és determinat pels recursos disponibles, incloent-hi l’espai, i per això diferents poblacions d’una mateixa espècie poden tenir una K diferent, segons l’indret on viuen La capacitat màxima de càrrega es pot inferir a partir de la natalitat i la mortalitat, però moltes vegades aquestes no es coneixen i s’ha de fer l’estimació directament a partir de les observacions de camp A mesura que una població s’apropa a la seva capacitat màxima de càrrega el seu creixement es va alentint, i quan…
heteroic | heteroica
politípic | politípica
Ecologia
Dit de les espècies que poden ésser considerades en diferents subespècies o races.
Generalment aquestes corresponen a poblacions més o menys aïllades, i totes juntes formen un cercle de formes
estenoic | estenoica
Ecologia
Dit dels organismes que només poden suportar petites variacions dels factors ecològics; s’oposa a eurioic.
descàrrega de residus
Ecologia
Sistema de deposició definitiva de residus perillosos quan no es poden sotmetre a tractament ni a valorització.
Sol consistir en el tancament hermètic d’aquests residus en contenidors, que posteriorment són dipositats en espais especialment preparats que reuneixin determinades condicions de seguretat, com, per exemple, una mina esgotada
dispersió activa
Ecologia
Dispersió de les espècies que tenen gran capacitat de moviment, que es poden desplaçar per elles mateixes.
És el cas de la gran majoria d’animals Els ocells i els insectes voladors en són els representants per excellència, ja que són capaços de fer distàncies molt llargues en poc temps Els animals capaços de desplaçar-se activament són els més ben adaptats per a explotar els recursos alimentaris dels ambients fluctuants i aprofitar, així, els moments en què són més abundants Amb l’objectiu d’explotar recursos estacionals, molts animals de dispersió activa, com molts peixos, ocells i mamífers, han desenvolupat hàbits migradors
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes…
zona afòtica
Ecologia
Zona de les aigües situada per sota dels 200 m, en la qual regna l’obscuritat i només hi poden habitar organismes heteròtrofs.
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
dispersió passiva
Ecologia
Dispersió de les espècies que no tenen capacitat de moviment pròpia, que no es poden desplaçar per elles mateixes sinó gràcies a factors externs.
En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina