Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
zona de flux
Ecologia
Zona marina on dominen els moviments unidireccionals de l’aigua segons un pla horitzontal.
La intensitat d’aquest flux és vital per a la supervivència de molts organismes suspensívors, l’orientació dels quals reflecteix la direcció dominant del flux
pedofauna
Ecologia
Conjunt de tots els organismes animals, invertebrats i vertebrats, que viuen al sòl, més o menys ben adaptats a la vida hipogea.
Moltíssimes espècies de petits invertebrats nematodes, cucs de terra, símfils, proturs, certes espècies d’àcars, collèmbols, etc passen tota la vida al sòl i constitueixen l’anomenada pedofauna permanent Per contra, la majoria de vertebrats rosegadors, rèptils i amfibis i moltes espècies d’insectes només viuen al sòl durant un cert temps o durant una determinada etapa del seu cicle vital, i constitueixen la pedofauna temporal
factor limitant
Ecologia
Factor ambiental, la manca de disponibilitat del qual limita el desenvolupament d’un organisme o d’una població.
En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de…
Thomas Eisner
Ecologia
Zoologia
Zoòleg i ecòleg.
La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies químiques -tant…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben…
ombròfit | ombròfita
Ecologia
Botànica
Dit de la planta que realitza tot el seu cicle vital en un temps molt curt, aprofitant la humitat que segueix les ocasionals pluges dels deserts.
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste…
Ecologia 2008
Ecologia
Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…