Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Hans Bol
Pintura
Pintor i miniaturista flamenc, actiu a Anvers i a Amsterdam.
És autor de paisatges, on apareixen els motius habituals en Brueghel estacions, kermesses
Hans Thoma

Franz Pforr, Autoretrat (1899)
Pintura
Pintor alemany.
La seva obra revela l’evolució des del Romanticisme fins a un realisme idealista Conreà el retrat i el paisatge, en el qual excellí Paisatge de Taunus 1881 Posteriorment conreà també els temes religiosos i, sobretot, històrics i mitològics, en què apareixen els herois wagnerians
Jaume Genovart i Llopis
Pintura
Pintor.
De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment
Jordi Andreu i Fresquet

Jordi Andreu i Fresquet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA
texts de les piràmides
Religió
Col·lecció de sortilegis (700 en total), inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies, destinats a protegir el rei o la reina en el seu viatge a l’altre món i a proporcionar-li un lloc entre els déus.
Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar…
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
Jean-Baptiste Siméon Chardin
Dona llegint amb nen , de Jean-Baptiste Siméon Chardin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt…
Hortensi Güell i Güell
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la…
,
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…