Resultats de la cerca
Es mostren 7267 resultats
hippy
Sociologia
Dit de la moda sorgida entre els hippies i acceptada dins la societat burgesa.
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…
teogonia
Religió
Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles.
La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més acabades de la tradició occidental destaquen l’homèrica i, sobretot, la d'Hesíode