Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
temptador | temptadora
Religió
Dit del qui tempta.
En la tradició judeocristiana, el temptador per antonomàsia és el diable, si bé la Bíblia també anomena temptador Déu en tant que, per mitjà de la temptació, posa a prova l’home just
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni
temptació
Filosofia
Religió
Prova a la qual és sotmès l’ésser lliure per a conèixer la capacitat de regir-se per la llei moral o religiosa.
temps
Religió
Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, en tant que és característica dels déus i dels homes divinitzats.
Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà , que respon a la definició anterior, i el temps sagrat , constituït per moments temporals determinats hores, dies, anys que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes
temple
Religió
El cel, la volta del cel.
Originàriament, espai de cel templum coeli circumscrit per l’àugur
supersubstancial
Religió
Espiritual.
En determinats corrents teològics, sobretot de caràcter místic, és dit de Déu com a absolutament transcendent