Resultats de la cerca

Hom els atribuí aquest nom pel fet d’haver tingut com a primera església la dedicada a sant Bernabé, a Milà

Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular, llenguatge,…

Originàriament és una derivació anglesa del motet sobre texts del saltiri Enric VIII, en imposar al seu poble una nova litúrgia, n'impulsà l’expandiment A mitjan s XVI l' anthem fou introduït, a Anglaterra, com a part essencial de l’ofici diví, i tots els grans mestres anglesos han conreat aquesta forma El text és una traducció o una paràfrasi anglesa de la Bíblia La forma no és antifònica, bé que etimològicament el mot anthem deriva d’antífona és una forma variable en constant evolució Comparable, a la fi del s XVII, al motet polifònic basat en la imitació, hom distingeix, al s XVII, el full…

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…

És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia

Al segle IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els…