Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
sagraments
Religió
Cristianisme
Confessió, comunió (viàtic) i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments
.
sacríleg | sacrílega
Religió
Dret canònic
Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat.
sacríleg | sacrílega
rosari
Religió
Cristianisme
Nom genèric que hom dóna a diversos enfilalls de grans destinats a comptar pregàries en moltes religions.
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina