Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat…
ànima
Filosofia
Religió
L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort.
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
abjuració
Religió
Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…
vot
Cristianisme
Religió
Promesa feta a la divinitat per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció.
Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…
responsabilitat col·lectiva
Etnologia
Religió
Responsabilitat considerada, en diversos pobles antics i en diferents religions històriques, no pas com a atribut de l’individu, ans com a característica pròpia i exclusiva de la col·lectivitat.
A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes…
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin sentit Jesús es…
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
teologia feminista
Religió
Modalitat de la teologia de l’alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir en la fe cristiana les bases de l’emancipació femenina, tot partint del missatge de llibertat i igualtat contingut en l’evangeli.
És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica de la dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe alliberadora en la qual l’Església és considerada com a comunitat d’iguals Amb el precedent de l’obra d’Elizabeth Cady-…