Resultats de la cerca

Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en…

Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu

 

S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…

Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…

És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin…

En el cristianisme s’obté en virtut dels mèrits de Crist, ja sia com a resposta a un acte de contrició, ja sia mitjançant el baptisme i la penitència El perdó de la pena s’anomena indulgència