Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
generacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.
Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini
creacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina que sosté la intervenció directa i immediata de Déu en la creació de cada ànima humana.
És oposada a diverses teories, com les del traducianisme, generacionisme i emanatisme, o a la d’una preexistència eterna , compartides per alguns del antics pensadors cristians foren seguidors de la darrera, per exemple, Orígenes i Nemesi
contemplació
Religió
Estat espiritual que comporta una experiència peculiar de realitats que ordinàriament resten fora de l’abast de la consciència i una unió immediata amb elles que fa que siguin viscudes com a eminentment reals.
La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…
ateisme
Filosofia
Religió
Doctrina, que en la teoria, o actitud, que en la pràctica, neguen l’existència de Déu.
Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en…