Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
tonsura
Religió
Cristianisme
Manera de dur tallats els cabells els qui han rebut la tonsura religiosa.
Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera
lloc sagrat
Religió
Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
Comuns a quasi totes les religions, els llocs sagrats són reconeguts com a llocs privilegiats de la presència dels esperits o de la divinitat Aquest caràcter sacral els sostreu a la vida ordinària i els fa llocs segurs per a guardar-hi riqueses i per a servir d’asil als perseguits asil religiós
predestinat | predestinada
Religió
Cristianisme
Dit de la persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.
El terme, tanmateix, és emprat generalment, d’una manera gairebé exclusiva, en el seu sentit positiu d’elegit per a la salvació
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
antropomorfisme
Religió
Tendència a atribuir a Déu característiques humanes.
Es dóna en un grau major o menor en totes les religions, en tant que les representacions que l’home fa de Déu són determinades sovint per la manera d’ésser pròpia del mateix home És la forma pròpia de les religions politeistes i de les mitologies Xenòfanes s VI aC havia ridiculitzat ja les contradiccions d’un antropomorfisme exagerat
sant cristià
Religió
Nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc, tot retraient-la-hi d’una manera afectuosa.
ídol
Religió
Imatge amb atributs divins.
El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina