Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
poligenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que admet una diversitat d’individus, independents entre ells, com a orígens de l’espècie humana.
Contraposat al monogenisme, és intrínsecament vinculat amb les teories evolucionistes, bé que científicament no pugui ésser provat ni amb major ni amb menor certesa que la doctrina monogenista tradicional Quant a la seva compatibilitat amb el dogma del pecat original, aquesta no sembla exclosa si la universalitat del pecat no és fonamentada en motius de simple participació biologicohereditària Encara menys incompatible és pel que fa a la unitat del gènere humà, mentre sigui entès com a poligenisme monofiletista l’hominització s’esdevingué en diversos individus d’una sola espècie animal i no…
estat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual.
L’estat original és típicament comprès com una situació en què l’home gaudia d’una felicitat plena, era lliure del dolor i de la mort i posseïa unes qualitats o uns dons preternaturals preternatural
Antoni Boteller
Literatura catalana
Religió
Escriptor i metge.
L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…
,
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc. , que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això que tots ells…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…