Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
Economia
Sociologia
Història
Religió
Institució benèfica i religiosa fundada a Barcelona el 1740 pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès Fou aprovada oficialment el 1751
devoció
Religió
Actitud i relació, personal de pietat i dependència envers Déu o els sants.
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…