Resultats de la cerca

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…

Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…

En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la…

Per al catecisme catòlic és la segona de les virtuts cardinals En la Bíblia és sinònim de misericòrdia, i indica l’obra salvadora de Déu, bé que aquesta idea coexistia amb la d’una reciprocitat entre Déu i el poble en el marc de l’Aliança si el poble és fidel, Déu també ho serà En el pensament paulí, però, preval la primera idea, que es resol en la de justificació

Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini

Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’escollir entre…

La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar…

El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…