Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
religió hurrita
Religió
Religió pròpia dels hurrites.
Entre els hurrites, les divinitats, representades amb figura humana o amb forma d’animal, encarnaven les forces de la natura El seu panteó, que influí en l’hitita, comprenia déus pròpiament hurrites Teššub, senyor de la tempesta Hebat, la seva dona, i Šarruma, llur fill Šaušga, deessa de la guerra i de l’amor Kumarbi, pare dels déus, etc, mesopotàmics Anu, Enlil, etc i indoaris Mitra, Indra, Varuna i els bessons Nasatyas
religió mesopotàmica
Religió
Religió pròpia de l’antiga Mesopotàmia.
Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…
teriomorfisme
Religió
En algunes religions, forma animal atribuïda a les divinitats, als esperits, als dimonis, etc.
Sol coexistir amb l'antropomorfisme els pobles caçadors solen imaginar en forma d’animal el “Senyor dels animals”, bé que dotat de caràcters humans el mateix s’esdevé amb l’avantpassat d’un clan totèmic L’evolucionisme historicoreligiós considerava el teriomorfisme com una característica d’una fase determinada del desenvolupament de la idea de Déu, anomenada polidemonisme , que precedia immediatament el politeisme Cal considerar-lo, però, com una expressió normal del món no humà, i de fet apareix en totes les religions, fins i tot les més evolucionades, com l’egípcia Hathor té…
pantocràtor
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…
déu
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
Ireneu Maria Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
Religió 2011
Religió
Religió catòlica L’any 2011 es va celebrar a Madrid, del 16 al 21 d’agost, la 26a Jornada Mundial de la Joventut JMJ Aquesta trobada va acollir més d’un milió de joves catòlics de 139 països que es van voler trobar amb el papa Benet XVI Aquesta va ser la segona vegada que l’Estat espanyol acollia una JMJ, després de la celebrada a Santiago de Compostella el 1989 amb el papa Joan Pau II Al llarg de tota la història de la JMJ, una desena de ciutats de tot el món –Buenos Aires Argentina, Santiago de Compostella Espanya, Czestochowa Polònia, Denver Estats Units, Manila Filipines, París França,…