Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
degeneració macular
Oftalmologia
Alteració degenerativa del teixit retinià corresponent a la màcula lútia, que comporta una pèrdua progressiva de l’agudesa visual.
N'hi ha diferents tipus la degeneració macular congènita , transmesa hereditàriament amb caràcter autosòmic dominant la degeneració macular juvenil , que engloba diversos trastorns transmesos hereditàriament amb caràcter autosòmic recessiu, i la degeneració macular senil , que es presenta a partir de la cinquena dècada de la vida
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
anirídia
Oftalmologia
Absència congènita, total o parcial, de l’iris.
Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris
blefarofimosi
Oftalmologia
Estretor congènita o adquirida de l’obertura palpebral o espai comprès entre les parpelles superior i inferior.
daltonisme
Oftalmologia
Discromatòpsia en la qual hi ha ceguesa congènita per a alguns colors, descrita i patida per Dalton.
Es caracteritza per la falta de percepció d’un o dos colors, conservant les altres funcions oculars Els colors més afectats són el vermell i el verd Generalment afecta tots dos ulls i és més freqüent en l’home que en la dona, puix que es transmet per un gen recessiu lligat al cromosoma X
al·locromàsia
Oftalmologia
Alteració, habitualment congènita, del sentit cromàtic que fa que hom tingui una visió dels colors diferent a la real.
cataracta
Oftalmologia
Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula, de natura congènita o adquirida.
La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…