Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
amaurosi
Oftalmologia
Pèrdua total de la visió d’un ull o de tots dos, en especial quan aparentment no existeix cap alteració ocular.
Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc
Abū-l-Qāsim ‘Ammār ibn ‘Alī
Oftalmologia
Metge oculista iraquià, conegut a Occident per Canamusali.
Residia al Caire en temps del califa fatimita al-Ḥākim És autor d’un tractat sobre les malalties dels ulls traduït a l’alemany el 1905, important per les notícies que dóna sobre les operacions dels ulls, especialment les cataractes, per a les quals sembla que fou el primer a utilitzar el procediment de succió
‘Alī ibn ‘Īsà al-Kaḥḥāl
Oftalmologia
Metge i oculista àrab cristià.
Fou deixeble del també metge Ibn Abī ‘Uṣaybi'a a Bagdad La seva obra Taḏkirat al-kaḥḥālīn ‘Memoràndum d’oculistes’ tingué una gran difusió a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Jesu Haly Iniciada amb un estudi anatòmic de l’ull, tracta de les seves malalties externes i internes i, finalment, inclou 141 remeis per a guarir-les
oftalmologia
Oftalmologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de l’ull i de les seves malalties.
Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta Brisseau i el procediment per a extirpar-la L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi Helmholtz, com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat la figura capdavantera de Josep A Barraquer 1852-1924…