Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
retina
Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets cèllules visuals,…
enoftàlmia
Oftalmologia
Posició anormal de l’ull, situat dins l’òrbita més profundament que en l’estat normal.
És símptoma de diverses afeccions paràlisi del nervi simpàtic cervical, infeccions greus, atròfia del greix periorbitari per traumatisme o involució senil, etc
escotoma
Oftalmologia
Defecte dins el camp visual caracteritzat per la visió d’una taca fosca, que és la manifestació de la visió abolida en una petita àrea de la retina.
Entre les diferents classes d’escotoma hi ha l' escotoma fisiològic , conegut com a taca cega de Mariotte , que correspon a l’entrada del nervi òptic dins l’ull
amaurosi
Oftalmologia
Pèrdua total de la visió d’un ull o de tots dos, en especial quan aparentment no existeix cap alteració ocular.
Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc
midriasi
Oftalmologia
Dilatació excessiva o anormal de la pupil·la.
Rep diferents noms, segons l’origen de l’anormalitat Així, pot ésser espàstica per un espasme del dilatador de l’iris, espinal per una lesió del centre cilioespinal de Budge, paralítica per paràlisi del nervi motor ocular comú i traumàtica quan es trenca l’esfínter de la pupilla per una contusió de l’ull
blefaroptosi
Oftalmologia
Ptosi palpebral o caiguda de la parpella superior.
Pot ésser unilateral o bilateral i, si és accentuada, pot afectar la visió en quedar coberta la pupilla En aquesta situació el pacient fa esforços per aixecar la parpella arrugant el front, elevant les celles i realitzant moviments d’hiperextensió del cap La blefaroptosi pot ésser conseqüència de trastorns congènits, com anomalies del nervi motor ocular comú que solen associar-se a alteracions de la musculatura extraocular, o de trastorns adquirits en relació amb factors nerviosos, vasculars o mecànics
glaucoma
Oftalmologia
Augment de la pressió intraocular que, en privar l’ull de la necessària irrigació sanguínia, provoca l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.
Més freqüent en els homes que en les dones, segueix normalment una evolució crònica, però presenta de vegades una forma aguda, molt dolorosa, acompanyada de pèrdua de la visió