Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Territori de Belfort
Regió administrativa
Antic territori alsacià, que constitueix un departament de la regió administrativa de Borgonya i Franc Comtat, França.
La capital és Belfort Únic territori alsacià en restar francès després de la guerra francoprussiana 1871, esdevingué departament el 1922
Bretanya
Regió administrativa
Regió administrativa de França, que comprèn els departaments de Costes del Nord, Finisterre, Ille i Vilaine i Morbihan.
La capital és Rennes
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy
.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del s XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al s X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi són conservats…
Centre
Regió administrativa
Regió administrativa de França, que comprèn els departaments de Cher, Eure i Loir, Indre, Indre i Loira, Loiret, i Loir i Cher.
La capital és Orleans
Orleans
Regió administrativa
Capital del departament de Loiret i de la regió administrativa Centre-Vall del Loira, a l’Orleanès, França, al SSW de París.
Situada a les vores del Loira, al punt de ruptura de càrrega de la navegació fluvial, als límits de la plana de la Beauce, el riu la diferencia en dos sectors urbans el petit barri de Saint-Marceau, al S, i el centre de negocis i la part més gran de la ciutat, al N És un centre comercial i industrial, afavorit per la seva situació a l’antiga ruta París-Espanya, Tours i Bordeus, i modernament per la descentralització d’àrees industrials de l’aglomeració parisenca indústria tèxtil, alimentària vinagre, maquinària i accessoris, automòbils i equipament agrícola És seu episcopal Correspon a l’…
Dijon
Regió administrativa
Capital del departament de Costa d’Or i de la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat, a la Borgonya, França.
És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles vins, més tard s’hi desenvolupà la indústria metallúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció Centre d’ensenyament superior Université de Dijon, fundada el 1722 Nus de comunicacions ferroviàries Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame segles XII-XIII, amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne 1280-87, gòtica, amb una cripta del segle XI i un…
Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9