Resultats de la cerca

La balança de pagaments registra a la columna deutora pagaments les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple A la columna creditora ingressos registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han obligat a…

així, un superàvit en la balança per compte corrent s’ha d’interpretar com un excés en aquelles transaccions que generen renda, en el període a què es refereix la balança, per damunt d’aquelles que en consumeixen I un superàvit de la balança de capitals s’ha d’interpretar com una disminució de la posició deutora del país o l’estat respecte a la resta del món

A nivell d’empresa, correspon a cadascun dels components elementals de l’actiu i passiu del balanç o de l’estat de resultats En termes operatius, correspon generalment a un compte A nivell macroeconòmic, correspon als diferents conceptes o apartats que formen la balança de pagaments, o els comptes de la comptabilitat nacional

A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms, i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions Des de l’establiment de l’estat autonòmic 1978, el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle…