Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
reverberador
Electroacústica
Aparell destinat a produir un efecte de reverberació artificial del so, utilitzat per a aconseguir aquest efecte en la reproducció musical a partir de fonts diverses.
N'hi ha de diferents tipus, segons el principi en què es basen, tot i que cap d’ells no arriba a produir un efecte prou satisfactori
dinàmica
Electroacústica
Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment, el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, paraules, etc.
És corrent de mesurar-la en dB Per exemple, una composició per a una gran orquestra pot tenir una dinàmica de 80 dB En un magnetòfon es pot arribar a 60 dB, en un disc normal, a 45 dB —per a la qual cosa cal reduir els 80 dB a 40 o 50 dB mitjançant circuits especials compressor—, mentre que en un disc compacte pot ésser reproduïda enterament
amplificador
Electroacústica
Aparell destinat a amplificar senyals elèctrics la freqüència dels quals pertany a l’espectre audible.
Els amplificadors poden ésser destinats a sonoritzacions públiques a sonoritzacions domèstiques o privades Els primers són destinats a reproduir, bàsicament, la paraula parlada i, ocasionalment, la música en aquest cas hom no exigeix gran qualitat Són aparells de mitjana o gran potència de 100 a 10 000 W acostumen a tenir una entrada pel senyal procedent del micròfon i una o diverses entrades auxiliars altres micròfons, tocadiscs, ràdio, etc, cadascuna amb el seu atenuador independent A vegades tenen un control de mescla, que permet, alhora, atenuar el senyal present en una de les entrades i…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…