Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
micròfon

Diversos tipus de micròfons: electrstàtic o de condensador (a); electrodinàmic (b); piezoelèctric (c); segons la corba polar de resposta (d)
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones…
sonòmetre
Electroacústica
Aparell per a mesurar la intensitat dels sons.
Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda
auricular
Electroacústica
Transductor electroacústic que transforma un senyal elèctric en ones de so, que, a diferència d’un altaveu, dirigeix directament a l’orella de l’oïdor.
Atenent a llur principi de funcionament, hom troba auriculars electrodinàmics els més generalitzats, electromagnètics, electroestàtics i piezoelèctrics La resposta de freqüència d’un bon auricular abasta dels 16 als 22000 Hz
control de to
Electroacústica
Circuit per a controlar el to i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència.
Consta d’un o més potenciòmetres, variables a voluntat, i una xarxa de condensadors i resistències connectats adequadament
micròfon direccional
Electroacústica
Micròfon la resposta del qual és més o menys accentuada segons quina direcció tingui l’ona acústica incident.
auriculars
auriculars estereofònics
© Fototeca.cat
Electroacústica
Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.
Per a una audició binaural, cada un d’ells rep un canal del senyal estereofònic Ultra el principi de funcionament i la resposta de freqüències, uns auriculars es defineixen per si són de tipus tancat o obert Els primers tenen l’encoixinat que circumscriu la cambra d’aire entre membrana i orella, impermeable al so els segons tenen més o menys permeable Aquests darrers són lleugers i, per tant, més còmodes, però les freqüències baixes no les reprodueixen amb la mateixa intensitat que els tancats, i tampoc no permeten una bona audició en recintes sorollosos
equalitzador
Electroacústica
Aparell auxiliar dels sistemes de reproducció de so que permet de modificar la tonalitat dels sons mitjançant una sèrie de controls, cadascun dels quals actua sobre una part de l’espectre sonor, cobrint, entre tots, tot l’espectre.
Hi ha equalitzadors monofònics o estereofònics, segons que tinguin un o dos canals de senyal En el segon cas els controls poden estar junts per ambdós canals o bé separats Els equalitzadors gràfics tenen els controls disposats verticalment de manera que la seva posició dóna aproximadament la forma de la corba de resposta de l’aparell Cada control actua sobre un filtre que abasta una part de l’espectre de freqüències en el cas dels equalitzadors gràfics els controls varien l’atenuació o el guany del filtre El nombre de controls, i per tant el de filtres, pot anar de cinc fins a…
altaveu

Altaveu de greus
© Fototeca.cat
Electroacústica
Transductor electroacústic encarregat de transformar els senyals elèctrics en ones acústiques, projectat per radiar potència acústica a l’aire.
Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…
alta fidelitat
Electroacústica
Reproducció de so pràcticament idèntica al programa original.
El concepte alta fidelitat és, de fet, un concepte de qualitat cadascun dels components bàsics de la cadena "presa de so-reproducció de so" ha de limitar-se a manejar el so sense modificar-lo, és a dir, que tant l’equip de reproducció com el d’enregistrament i el suport del so disc o cinta magnètica han de complir la seva comesa amb precisió Actualment aquesta precisió ve definida en els seus mínims per la norma alemanya DIN 45 500 i les normes nord-americanes IHF Standard En el cas d’un micròfon , la seva qualitat o alta fidelitat serà definida per la semblança entre el senyal acústic que l…
supressor de soroll
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…