Resultats de la cerca

És un terme aplicat generalment a les adenitis cròniques o fredes

És un terme especialment aplicat als sorolls deguts a una pertorbació de l’aparell auditiu i produïts en el seu interior

Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys 1811-74, casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos sincèfals , quan tenen un únic cap craniòpags , quan tenen dos caps, bé que adherits diprosops , quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades isquiòpags , units per la pelvis toracòpags , units pel tòrax, etc La possibilitat d’una…

L’ estenosi del coll uterí constitueix un trastorn poc freqüent que es caracteritza per una estretor del canal intern del coll uterí, que comunica la cavitat uterina amb la vagina Aquesta alteració pot ésser congènita, però en general es produeix a conseqüència d’algun trastorn durant l’edat adulta La majoria de les estenosis es produeixen a partir de cervicitis, sia per les lesions degudes a la mateixa malaltia o per una alteració deguda al procés de cicatrització després del tractament quirúrgic aplicat Sol causar molèsties abdominals, especialment durant la menstruació, pel…

En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha…

És anomenada nanisme hipofisial una fallada en el creixement orgànic provocada per un dèficit d’hormona del creixement que, sense tractament, comporta una alçada final inferior al 1,50 m en les dones i 1,60 m en els homes, amb desenvolupament harmònic de l’organisme El ritme de creixement dels infants és molt variable, i només cal pensar en un nanisme hipofisial quan cap als dos anys o tres d’edat l’estatura no augmenta més de 3 cm a l’any En canvi, si la progressió del creixement ha estat normal, un retard en el creixement puberal no fa pensar en la possibilitat d’un nanisme hipofisial, ja…