Resultats de la cerca

La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…

Segons la direcció cap on es decanta el necessari equilibri entre la formació i la reabsorció de l’os, hom pot dividir les osteopaties en dos grans grups les que van acompanyades d’un augment de calcificació òssia com l’osteopetrosi, l’hipoparatiroïdisme i les neoplàsies osteocondensants i les que representen una disminució de calcificació òssia com l’osteoporosi, l’osteomalàcia i les neoplàsies osteoclàstiques

 La seva repetició sostinguda pot provocar lesions inflamatòries de parts toves, necrosis òssies o fractures per sobrecàrrega

Clínicament es manifesta amb alteracions neurològiques signes d’hipertensió intracranial i trastorns meningis i pulmonars i òssies, més rarament

Determina deformitats òssies i retard en el creixement Fou descrita pel cirurgià francès Léopold Ollier 1830-1900 Hom l’anomena també condrodisplàsia

Es manifesta com un dolor difús a la regió lumbar, i pot obeir a diverses causes, com ara lesions òssies vertebrals, reumatisme, trastorns dels òrgans genitals en la dona, etc

Descrita per Percival Pott, ha estat una de les malalties òssies més freqüents abans de la introducció dels tuberculostàtics El tractament és mèdic amb complement quirúrgic si s’escau estabilització del raquis i exèresi radical directa de les lesions dels cossos vertebrals

L’origen és la manca de vitamina D, que pot aparèixer per trastorns en l’absorció intestinal, per errors dietètics o per una mala insolació de la pell La manifestació principal del raquitisme són les deformacions òssies engrossiment de les epífisis i encorbament de les diàfisis

Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest

En la β- talassèmia se sintetitzen hemoglobines F α 2 γ 2 i A 2 α 2 δ 2 clínicament es presenten en forma homozigòtica talassèmia major o anèmia de Cooley i en forma heterozigòtica talassèmia menor , molt més benigna En la α- talassèmia no se sintetitzen cadenes α i apareixen hemoglobines anòmales Hb H β 4 i Hb Bart γ 4 Les altres talassèmies talassèmia F, δ-talassèmia són molt rares El quadre clínic de la forma homozigòtica de β-talassèmia es caracteritza per anèmia hipocròmica crònica i progressiva, alteracions òssies generalitzades i hepatosplenomegàlia