Resultats de la cerca

El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics

Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de molèstia L’…

Pot tenir diverses localitzacions cutànies La més freqüent en els mamífers, home inclòs, és l’ aspergillosi òtica© , que dóna lloc a una inflamació de l’orella externa la forma més important, però, és l’ aspergillosi pulmonar , que hom pot confondre amb la tuberculosi L’aspergillosi és relativament freqüent entre camperols dedicats al conreu de cereals, moliners, etc També pot aparèixer en pacients que són tractats durant massa temps amb corticoides i antibiòtics

La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…