Resultats de la cerca

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…

La persistència d’aquest senyal indica deshidratació signe del sec

És freqüent en malalties que afecten les glàndules paratiroides, en estats febrils i de deshidratació i després de l’administració de fàrmacs atropínics

És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació

És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit La set excessiva, intensa i constant, és un mecanisme compensador molt…

Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari

Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit absolut o…

La disenteria bacillar o shigellosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal

És anomenada èntero-colitis alimentària aguda la inflamació de l’intestí prim i de l’intestí gros que es produeix després de la ingestió d’aliments en estat de descomposició o contaminats i que es manifesta bàsicament amb diarrea Aquest trastorn, que sol afectar nodrissons, infants, persones que es troben de viatge o persones grans, remet habitualment al cap d’uns quants dies, per bé que en general requereix un parell de dies de repòs i dieta absoluta En els nodrissons, infants i persones debilitades en general, les diarrees greus poden comportar un estat de deshidratació, o fins i tot un…

El còlera és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que es contreu quan es consumeixen aigües o aliments contaminats indirectament a través de les matèries fecals de malalts o de portadors sans Evoluciona amb diarrees abundants i líquides, que, en molts casos, menen a un estat de deshidratació i xoc, i sovint causen la mort Abans de viatjar a una zona en què el còlera és endèmic, convé d’administrar-se el vaccí anticolèric tenint en compte que només procura una protecció durant el termini de sis mesos