- És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva.
- La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia. Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit
- La set excessiva, intensa i constant, és un mecanisme compensador molt important, ja que si no es recuperen les pèrdues de líquid per l’orina es produirà una deshidratació, que en els casos greus causa un estat de coma i la mort
- Qualsevol persona que presenti aquestes manifestacions s’ha d’adreçar al metge per tal que estableixi la diagnosi i confirmi o no si es tracta d’una diabetis insípida i no d’una diabetis mellitus.
- Totes les persones afectades per aquest trastorn haurien de dur una placa o qualsevol altra identificació on es fes constar que pateixen d’aquesta alteració i que tenen la necessitat de consumir líquids, ja que si perden la consciència per un accident, per exemple, corren un greu perill de deshidratació si no s’adopten les mesures adequades.
- La diabetis insípida es pot presentar després d’un traumatisme cranioencefàlic, o bé després de l’extirpació quirúrgica de la hipòfisi. En molts casos, però, l’alteració es manté solament de manera transitòria, i se soluciona espontàniament al cap d’un període variable.
- El tractament de l’afecció es basa en la substitució de l’hormona deficient, amb l’administració de fàrmacs que tinguin una acció semblant a l’hormona antidiürètica —usualment administrats amb aspersió nasal—, o bé fàrmacs que estimulin l’alliberament hormonal o en potenciïn l’efecte sobre el ronyó, que poden ésser administrats per via oral.
- Si el trastorn és permanent, el tractament s’ha de seguir tota la vida, i és molt important que el malalt segueixi rigorosament l’administració de medicaments en les dosis i els intervals indicats pel metge, ja que en el cas contrari es podrien produir alteracions que comportarien un estat de deshidratació greu.