Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’artèria que…
gota
Patologia humana
Malaltia caracteritzada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic en les articulacions, els tendons i el teixit intersticial del ronyó.
Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten…
alcaptonúria
Patologia humana
Malaltia hereditària autosòmica recessiva que consisteix en una deficiència de l’enzim oxidasa de l’àcid homogentísic o alcaptona, que s’acumula en quantitats anormals en l’orina del pacient a causa d’una degradació incompleta d’aminoàcids.
Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi
malaltia de Berger
Patologia humana
Nefropatia caracteritzada per episodis repetits d’hematúria macroscòpica o microscòpica.
La lesió histològica fonamental és una glomerulonefritis proliferativa focal i segmentària amb dipòsits mesangials difosos d’immunoglobulina A IgA Afecta preferentment els homes joves, i va sovint acompanyada de proteïnúria moderada i d’augment de la concentració sèrica d’IgA La malaltia acostuma a progressar lentament i pot abocar a la insuficiència renal Hom l’anomena també nefropatia IgA
concreció
Patologia humana
Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques i que es pot donar en diversos teixits.
Les concrecions calcàries , dipòsits de carbonats i fosfats de calci, són freqüents en forma de càlculs o bé com a calcificacions secundàries de diversos òrgans o teixits artèries, músculs, ganglis o com a protecció de cossos estranys a l’organisme trossos de fusta, fil, metall, etc També hi ha les concrecions tofàcies i les concrecions ateromatoses , importants en la gota i en l'ateroesclerosi, respectivament
malaltia d’Alexander
Patologia humana
Afecció del sistema nerviós, d’etiologia i patogènia desconegudes.
Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia
retinitis
Patologia humana
Inflamació de la retina.
Entre les retinitis cal esmentar totes aquelles que són conseqüència d’una alteració sistèmica arterioesclerosi, hipertensió, diabetis, d’una afecció renal retinitis albuminúrica o de l’exposició directa a la radiació solar retinitis solar La retinitis pigmentària és una afecció que apareix en la infància i evoluciona fins a la ceguesa Comença amb hemeralopia, restringiment del camp visual i dificultat en la percepció dels colors De causa desconeguda, es caracteritza per la formació de dipòsits pigmentaris i l’aparició d’una esclerosi progressiva de la retina
metàstasi calcària
Patologia humana
Formació de dipòsits calcaris i d’altres sals dels ossos, en determinades malalties caracteritzades per remolliment ossi.