Resultats de la cerca

Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral

Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…

Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna…

Les neuràlgies són conseqüència de fenòmens d’excitació i irritació dolorosa dels nervis sensitius, produïdes generalment per irritacions mecàniques o inflamatòries sense que es presenti sempre lesió anatòmica

És provocat per dificultats en l’evacuació de l’orina, com p ex en casos de tumoracions prostàtiques o d’alteracions dels nervis que regeixen el funcionament de la bufeta urinària

Habitualment s’utilitza per a indicar un dolor en una zona concreta de la superfície del cos Les àlgies poden ésser d’origen central de la medulla o del cervell o perifèric dels nervis o de les arrels nervioses i també poden estar relacionades amb el sistema simpàtic

Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc

A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries