Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
amegacariocitosi
Patologia humana
Absència o disminució extrema de megacariòcits a la medul·la òssia hematopoètica.
És un signe determinant de la trombopènia congènita
benzolisme
Patologia humana
Intoxicació professional causada pel benzè.
Aquest hidrocarbur pot produir una aplàsia de la medulla òssia, amb l’aparició d’anèmia, leucopènia i trombopènia a la sang perifèrica
malaltia de Werlhof
Patologia humana
Púrpura trombocitopènica idiopàtica adquirida, d’etiologia desconeguda i de mecanisme patogenètic immunològic caracteritzat per una destrucció accelerada de les plaquetes per anticossos antiplaquetes.
La malaltia cursa amb trombopènia i hemorràgies recidivants cutànies petèquies, equimosis i mucoses epistaxis, gingivorràgies, etc El temps de sagnia i la prova de Rumpel-Leed resten alterats, i la retracció del coàgul, retardada
mielotoxicitat
Patologia humana
Conjunt de trastorns ocasionats per una substància mielotòxica.
Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia i …
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
malaltia de Biermer
Patologia humana
Anèmia arregenerativa per dèficit de vitamina B12.
És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de leucopènia i de…
leucèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.
Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé…