De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica. Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos. Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents: eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona; lupus discoide; fotosensibilitat (reacció exagerada de la pell a la llum solar); úlceres orals o nasofaríngies; artritis no erosives; pleuritis o pericarditis; proteïnúria superior a 500 mg/dia o cilindrúria; convulsions o psicosi; anèmia hemolítica o leucopènia o limfopènia o trombopènia; fenomen L.E. (leucòcits que han fagocitat nuclis cel·lulars alterats) o anticossos contra l’ADN o anticossos contra el Sm (un antigen del nucli cel·lular) o prova serològica de la sífilis falsament positiva; anticossos antinuclears anormalment elevats a la sang.
m
Patologia humana