Resultats de la cerca

El 1501, acompanyat de Juan de la Cosa i Vasco Núñez de Balboa, recorregué el litoral colombià El 1521 hi fundà la colònia de Santa Marta

Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment…

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu…

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les…

Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà  des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la Llengua…

Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou ascendit a…

Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…