Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Krkonoše
Massís
Massís orientat de NW a SE i que forma un contrafort de la serralada dels Sudets.
D’una longitud de 37 km, l’amplada no ultrapassa els 25 km, i l’altitud màxima és de 1 603 m Fa de frontera entre Polònia i la República Txeca
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
estret
Geografia
Política
Pas de poca amplada situat entre dues terres i a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
En dret internacional, l’estret que comunica dues mars lliures és també lliure, i els estats riberencs no poden sotmetre la navegació a cap trava econòmica o política Els casos especials d’estrets que comuniquen una mar lliure amb una de tancada han estat resolts, principalment, a través del signament de convenis entre estats
dorsal oceànica
Geografia
Serralada submergida, generalment de gran longitud (desenes de milers de km) i amplada (centenars de km), que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…