Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
raport
Indústria tèxtil
En els dibuixos per a estampar, longitud o amplada del dibuix bàsic que es va repetint en la llargada i en l’amplada del teixit.
pua
Indústria tèxtil
Peça semblant a la pua del teler que forma part de molts ordidors.
En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems
rebobinadora
Indústria tèxtil
Papereria
Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc.
Té una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta major longitud en el paper i el plàstic, les de sortida de la màquina que els fabrica, eventualment reduint-ne també l’amplada per tal de facilitar la manipulació posterior En els teixits són emprades especialment en les fàbriques del ram de l’aigua
augmentació
Indústria tèxtil
Acció de traspassar, a la màquina Cotton, les malles als extrems del teixit, per tal d’augmentar-ne l’amplada.
eixamplament
Indústria tèxtil
Operació per la qual hom dóna una major amplada a un teixit o bé hom recupera l’encongiment transversal produït per operacions anteriors.
estret
Geografia
Política
Pas de poca amplada situat entre dues terres i a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
En dret internacional, l’estret que comunica dues mars lliures és també lliure, i els estats riberencs no poden sotmetre la navegació a cap trava econòmica o política Els casos especials d’estrets que comuniquen una mar lliure amb una de tancada han estat resolts, principalment, a través del signament de convenis entre estats
dorsal oceànica
Geografia
Serralada submergida, generalment de gran longitud (desenes de milers de km) i amplada (centenars de km), que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
encongiment
Indústria tèxtil
Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
Un cop encongida, la tela resta estabilitzada, és a dir, lliure de les esmentades tensions, que més tard podrien ésser la causa d’encongiments residuals, per exemple, un cop confeccionada la peça de vestir Hi ha diferents processos d’encongiment, exactament controlats, com ara el sanforitzat i el monforitzat
tel
Indústria tèxtil
Llargària de teixit de xarxa amb l’amplada amb què ha estat teixida, abans d’ésser afegida amb altres llargàries per tal de formar una xarxa de pescar.