Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Abraham Ortelius
© Fototeca.cat
Cartografia
Geografia
Nom llatinitzat d’Abraham Oertel (o Wortel), cartògraf i cosmògraf flamenc.
Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s XVII Publicà…
Juan Dantin Cereceda
Biologia
Geografia
Geògraf i naturalista castellà, catedràtic d’agricultura a l’Instituto de San Isidro de Madrid.
És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior
Hermann Lautensach
Geografia
Geògraf alemany.
És el creador d’una metodologia d’estudi original dins el camp de la geografia del paisatge Gran coneixedor de la península Ibèrica, escriví, entre altres obres, Portugal 1932-37 i Die Iberische Halbinsel ‘La península Ibèrica’, 1964
Ruf Fest Aviè
Geografia
Literatura
Poeta i geògraf llatí.
Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Joan Carandell i Pericay
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf.
Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979
Pierre Birot
Geografia
Geògraf i geomorfòleg francès.
Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981
Maximilien Sorre
Geografia
Geògraf francès.
Professor a les universitats de Clarmont d’Alvèrnia, Ais-Marsella, Montpeller i a la Sorbona París A la Géographie Universelle de Vidal de la Blache escriví sobre la Mediterrània i les penínsules mediterrànies en collaboració amb JSion i YChataigneau, on fa prova, especialment quan tracta de la península Ibèrica, d’una visió sovint encertada dels fets geogràfics Entre altres obres hom pot esmentar la seva tesi Les Pyrénées méditerranéennes 1913, Les Migrations des peuples 1955 i la seva obra capital, Les fondements de la géographie humaine 1943-52
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Baṭṭūṭa
Geografia
Història
Viatger àrab.
Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…
Bernard Bomer
Geografia
Geomorfòleg.
Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’…