Resultats de la cerca

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Llicenciat en història a la Universitat de Múrcia 1963 i doctorat a la de Barcelona 1972 És professor a la Universitat de Barcelona des de l’any 1966 i catedràtic des del 1983 S'interessà inicialment per problemes de la població i de la geografia urbana d’aquesta època destaquen Estudios sobre el sistema urbano 1974 i Capitalismo y morfología urbana en España 1975 A partir dels anys setanta s’inclinà cap a la història féu diversos estudis sobre els s XVII i XVIII i l’anàlisi del pensament geogràfic i de la seva didàctica Percepción del medio y comportamiento geográfico 1973 Filosofía y…

El 1873 sortí de Zanzíbar, delegat per la Royal Geographical Society, a unir-se amb Livingstone, que trobà ja mort continuà vers el llac Tanganyika i el riu Lualaba descobrí que aquest formava el principal corrent del riu Congo i, després d’explorar la conca del Congo-Zambezi, arribà a la costa occidental prop de Benguela Angola el 1875 Explicà la seva travessada de l’Àfrica equatorial a Across Africa 1877

Estudià a Oxford i el 1586 publicà Britannia , visió topogràfica d’Anglaterra que tingué una gran influència en la historiografia posterior Fou mestre 1575-93 i director 1593-97 de l’escola de Westminster Publicà també Annales rerum Anglicarum et Hibernicarum regnante Elizabetha 1615

Recorregué una gran part de Colòmbia i l’Equador, estudiant-ne la vegetació, i participà en l’expedició de Humboldt i Bonpland A causa del seu lògic aïllament científic hagué de fer-se ell mateix els instruments d’observació, i inventà l’hipsòmetre Collaborà en l’expedició de José Celestino Mutis, i s’encarregà de la direcció de l’observatori astronòmic de Santa Fe Participà com a coronel en la guerra d’independència, i fou empresonat i afusellat per les tropes reialistes Les seves obres més importants són Memoria sobre la nivelación de las plantas que se cultivan en la vecindad del Ecuador…

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…

El 1455 partí amb una caravella per realitzar una expedició a l’Àfrica en el curs de la qual s’ajuntà amb el genovès Antoniotto Usodimare i arribà fins al riu Gàmbia, però la tripulació es negà a prosseguir El 1456, en una nova expedició feta conjuntament amb Usodimare, descobrí les illes del Cap Verd i arribà fins a les illes de Bijagós Escriví interessants relacions sobre els seus descobriments Tornà a Venècia el 1463

A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París…

S'establí a Venècia n'esdevingué ciutadà el 1476, des d’on navegà per la Mediterrània oriental, i vers el 1484 a Bristol Anglaterra En 1492-93 estigué a València, on proposà, sense èxit, a Ferran II de Catalunya-Aragó la construcció del port Obtingué d’Enric VII d’Anglaterra 1496 patent per a ell i els seus tres fills per a un viatge de descobriment i ocupació Caboto, que intentava d’establir una ruta o pas del nord-oest per a arribar al Japó, féu un viatge des de Bristol el 1497 tocà terra molt probablement en l’àrea de l’estret de Cabot, i un altre viatge, amb cinc vaixells 1498, en el qual…