Resultats de la cerca

Professor a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’estudi de països africans Escriví Madagascar, essai de géographie physique 1902, Structure de l’Algérie 1922 i L’Afrique blanche 1939

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc abans de partir…

Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986

Professor a la Universitat de Lió i a la Sorbona, fundà, amb Vidal de la Blache, els Annales de Géographie 1893 i dirigí la publicació de la Géographie Universelle Escriví, entre altres obres, Géographes allemands de la Renaissance, tesi doctoral, i Regions naturelles et noms de pays 1908

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del…

El 1869 dirigí una expedició que travessà el continent per l’interior, des de Perth a Adelaide Fou el primer governador d’Austràlia 1890 Fou, a més, primer ministre, ministre de defensa 1901 i ministre de l’interior 1903 Escriví Explorations in Australia 1876

Fill de Jacques-Yves Cousteau, treballà amb ell com a submarinista i fotògraf Filmà les sèries de televisió The Undersea World of Jacques Cousteau i fou coautor de Les requins Morí d’accident pilotant un avió

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li…

Era alferes d’enginyers Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1768-70, en el grup que viatjà per mar Desanimada l’expedició per no trobar el port de Monterrey, la insistència de Constançó feu continuar la recerca més al nord, fet que determinà el descobriment de la badia de San Francisco En tornar a Mèxic hi publicà un Diario histórico de los viajes de mar y tierra hechos al norte de California 1770