Resultats de la cerca

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjunt de prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular Colombina

Aprengué cartografia a Portugal, on s’havia traslladat el 1474 acompanyant el descobridor Hom creu que participà en l’expedició de Bartolomeu Dias 1486 Collaborà amb el seu germà en l’empresa descobridora i entre els anys 1485 i 1488 féu un viatge a Anglaterra per sollicitar d’Enric VII l’ajuda necessària, que li fou denegada Ho intentà de bell nou amb Carles VIII de França, però també sense èxit En arribar a Castella, es trobà que el seu germà acabava d’iniciar el segon viatge cap a Amèrica, i Bartomeu anà cap a Hispaniola 1494 comandant una flota auxiliar Nomenat primer adelantado de les…

Començà d’estudiar dret a Leiden Viatjà per Europa, i el 1615 s’establí a Leiden, on l’any següent fou nomenat geògraf acadèmic Les seves obres principals són Germaniae Antiquae libri 3 volums, 1616, Sicilia antiqua cum Sardinia et Corsica 1619, Italia antiqua 2 volums, 1624 També féu el primer assaig d’un tractat de geografia històrica i política Introductio in universam geographiam 4 volums, 1624

Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979, o Geography…

Sortí de Trípoli 1822 amb Oudney i Denham per explorar l’Àfrica central el 1823 arribaren al Txad, on no havia estat mai cap europeu, i, poc temps després, al regne de Bornu, on restà quasi un any en prosseguir amb el propòsit d’explorar el Níger, morí Oudney, i Clapperton continuà fins a Kano i Sokoto esgotat, tornà a Bornu i després a Anglaterra juntament amb Denham El 1826 emprengué una nova expedició i tornà a Sokoto, on morí de disenteria

Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i Some…

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries científiques

En una primera expedició a Nova França 1603 explorà el riu Sant Llorenç fins a l’actual Montreal, i en una segona, el 1604, la costa atlàntica fins a Cape Cod i intentà d’establir una colònia Port Royal a Nova Escòcia El 1608 tornà al Canadà i fundà la colònia de Quebec, que fou la primera colònia francesa estable en el curs d’una expedició contra els iroquesos com a aliat dels hurons i dels algonquins descobrí el llac anomenat després Champlain 1609 El 1612 establí una factoria a l’actual Montreal i fou nomenat lloctinent del príncep de Condé a Nova França El 1615 fou derrotat pels iroquesos…