Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Charles Cagniard de la Tour
Física
Geografia
Físic i enginyer geògraf francès, baró de Cagniard de la Tour.
Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol
Philippe Buache
Geografia
Geògraf francès, deixeble de Guillaume Delisle.
Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt
Guillaume Delisle
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf francès, germà de Joseph-Nicolas Delisle que publicà una sèrie de mapes sobre Europa, Àsia i Àfrica.
El 1718 esdevingué primer geògraf del rei Lluís XV
Jean Baptiste Bourguignon d’Anville
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf francès.
Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780
Pierre Birot
Geografia
Geògraf i geomorfòleg francès.
Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981
Henry Baulig
Geografia
Geògraf francès.
Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956
Albert Demangeon
Geografia
Geògraf francès, professor a les universitats de Lilla i de París.
És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48
Bernard Bomer
Geografia
Geomorfòleg.
Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’Ebre, etc…
Alexandre Moreau de Jonnès
Geografia
Història
Militar
Geògraf i militar.
Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa
Raoul Blanchard
Geografia
Geògraf francès.
Professor a Grenoble 1906-1948, Harvard i Mont-real, i director de l’Institut de Geografia Alpina Fou el fundador de la Revue de Géographie Alpine Entre les seves obres, cal esmentar una monografia sobre Grenoble 1911 i Les Alpes occidentales 1938-53