Resultats de la cerca

És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior

Féu el pelegrinatge a la Meca i residí a Còrdova, Saragossa, València i Almeria La seva obra geogràfica Nizām al-marǧan fi-l-masālik wa-l-mamālik , recentment publicada, és especialment valuosa per les dades que conté sobre el període de les taifes i, sobretot, per les referides a l’agricultura, el comerç i les finances En la de València, inclou la descripció més antiga de la ciutat

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí…

Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura…

La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny, sobretot per mitjà…

Tot gènere de vida comprèn uns elements instruments d’utillatge i mètodes que Max Sorre assenyala com a tècniques, l’acció continuada i metòdica dels quals els ha convertits en costums i mitjançant els quals els grups humans, en una mesura més o menys gran, s’adapten al medi Noves tècniques, canvis socials, econòmics, culturals, etc, poden modificar ungènere de vida determinat

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i…

Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi doctoral El…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of…