Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
anivellació
Geografia
Conjunt d’operacions que tendeixen a trobar les diferències d’altitud entre dos o més punts del terreny, amb relació a un pla de referència horitzontal.
anivellació simple
Anivellació simple. ( métode del punt mitjà )
© Fototeca.cat
Geografia
Anivellació referida a un mateix pla de comparació, mesurada per mitjà d’una sola estació de l’aparell.
El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’aparell…
anivellació composta
Geografia
Anivellació, referida a un mateix pla de comparació, determinada recorrent dues o més estacions.
El millor mètode d’anivellació composta és el d' anivellació recíproca consisteix a fer la lectura des d’un primer punt A a la mira collocada en un segon, B, i després des d’aquest segon B, a la mira collocada en el primer, A Hom determina l’altura de l’aparell en els dos punts h A i h B , i de la conjugació entre aquests valors i les lectures fetes L A i L B és obtinguda la diferència d’altitud entre els dos punts Per aquest mètode hom elimina els errors instrumentals i els errors a causa de l’esfericitat de la Terra i de la refracció de la llum
anivellació baromètrica
Geografia
Anivellació en què hom refereix l’altitud dels punts als diferents valors de pressió atmosfèrica que cada un suporta.
És el mètode d’anivellació menys precís que hi ha i només és emprat quan no és possible de recórrer a cap altre
anivellació geomètrica
Geografia
Anivellació en què hom troba la diferència d’altitud entre dos punts dirigint visuals horitzontals a les mires col·locades en els punts respectius; la diferència de les lectures fetes dóna el desnivell existent.
És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell
anivellació trigonomètrica
Geografia
Anivellació en què són dirigides visuals inclinades a les mires col·locades en els punts que hom anivella; hom mesura l’angle que forma la visual amb l’horitzontal i determina la diferència d’altitud resolent el triangle rectangle format a cada lectura.
Aquest mètode segueix en precisió i en ús el geomètric, i els aparells emprats són el cercle vertical dels teodolits, el clisímetre i l’eclímetre
placa d’anivellació
Geografia
Clau amb cabota semiesfèrica i una virolla de 9 a 10 cm de diàmetre soldada, a fi que no s’enfonsi a terra.
Serveix per a assenyalar punts de caràcter provisional
cargol d’anivellació
Geografia
En els aparells topogràfics, cargol de rosca fina i molt precisa emprat per a posar horitzontal un pla, mitjançant el moviment de la rosca, que varia la distància entre el pla de suport i el que hom vol anivellar.
teodolit
Geografia
Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle azimutal…
pla de nivell
Geografia
Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny, i al qual correspon la cota zero.