Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Jean Charcot
Geografia
Explorador francès, fill de Jean Martin Charcot.
Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries científiques
estuari
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les comunicacions…
Matthew Fontaine Maury
Geografia
Oceanògraf nord-americà, fundador del buró hidrogràfic dels EUA, ultra altres activitats tecnicocientífiques (inventà un torpede), elaborà mapes dels vents i dels corrents de l’oceà Atlàntic.
De la seva obra escrita cal esmentar The Physical Geography of the Sea ‘Geografia física del mar’, 1855 i Letter Concerning Lanes for Steamers Crossing the Atlantic ‘Notes referents a les rutes dels vaixells que travessen l’Atlàntic’, 1855
circulació termohalina
Ecologia
Geografia
Moviment de les masses d’aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).
Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis…
aigua de fons
Geografia
Massa d’aigua que es troba just per sobre dels fons oceànics i que és la més densa dels oceans.
L’aigua de fons de l’Antàrtida i l’aigua de fons de l’Atlàntic nord es produeixen a les zones de glaç de les latituds extremes de l’Atlàntic mar de Noruega i de Grenlàndia i al voltant de l’Antàrtida principalment a la mar de Weddell
aigua central
Geografia
Massa d’aigua que ocupa una regió dels oceans limitada entre la termoclina estacional (o la superfície del mar a l’hivern) i l’aigua intermèdia, entre les latituds mitjanes d’ambdós hemisferis.
Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc
Ruf Fest Aviè
Geografia
Literatura
Poeta i geògraf llatí.
Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya
dom
Geografia
Estructura hidrogràfica en la qual les corbes isopícniques, que en la vertical del mar s’ordenen en el sentit d’augmentar la densitat en augmentar la fondària, adopten una forma de cúpula.
Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra…