Resultats de la cerca

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque…

Fou un dels fundadors de la Royal Scottish Geographical Society 1884 Introduí el sistema de representació del relleu per mitjà de colors La seva obra més coneguda és el Times Survey Atlas of the World 1921

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

Treballà a França al servei cartogràfic nacional, i a la caiguda del règim napoleònic passà a Prússia El 1819 conegué Alexander von Humboldt, amb el qual tingué contacte durant quaranta anys Entre les seves obres —diversos atles i llibres de geografia— cal esmentar el Physikalischer Atlas , que comprèn 93 mapes amb text 1837-48, i Allgemeine Länderund Völkerkunde , en sis volums 1836-41 Fou editor de la revista geogràfica Hertha i collaborador d' Annalen der ErdVölker- und Staatenkunde , en la qual treballà amb Humboldt

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Treballà en la confecció de diverses obres cartogràfiques, en particular a Polònia, a Prússia i després a França Havent tornat a Pàdua, publicà un mapa del regne de Nàpols Atlante geografico del regno di Napoli a escala 1126 000

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

Era alferes d’enginyers Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1768-70, en el grup que viatjà per mar Desanimada l’expedició per no trobar el port de Monterrey, la insistència de Constançó feu continuar la recerca més al nord, fet que determinà el descobriment de la badia de San Francisco En tornar a Mèxic hi publicà un Diario histórico de los viajes de mar y tierra hechos al norte de California 1770

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini