Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Antoni Ballester i Nolla

Antoni Ballester i Nolla (1974-75)
© Institut de Ciències del Mar
Geografia
Químic i oceanògraf.
Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…
André Michaux
Botànica
Geografia
Explorador i botànic francès.
Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes
Maria del Tura de Bolòs i Capdevila
Geografia
Geògrafa.
Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978 Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991…
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la…
batiscaf

Esquema d’un batiscaf
© Fototeca.cat
Geografia
Giny submarí autònom o telecomandat capaç de submergir-se a grans profunditats, i destinat generalment a l’observació i l’estudi del fons de la mar.
Els batiscafs moderns o submarins científics consisteixen bàsicament en una esfera habitable , construïda d’un material resistent a les grans pressions submarines acer o aliatges de titani, aquests més lleugers, collocada dessota o al capdavant d’un flotador , dissenyat per a vèncer la resitència hidrodinàmica El flotador conté el dispositiu de flotabilitat llast de ferro fixat per electroimants que és alliberat per a emergir, o bé, modernament, dipòsit d’escuma sintàctica, de baixa densitat i de gran absorbència el sistema propulsor hèlixs impulsades per motors elèctrics, que…
Roald Amundsen
Geografia
Explorador noruec.
El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica…
vehicle autònom submarí
Geografia
Vehicle submarí, sovint dotat d’una gran varietat d’instruments científics, capaç de navegar sense tripulació i sense estar connectat amb un cable a un vaixell.
Els vehicles autònoms submarins permeten explorar i mostrejar els oceans sense que sigui necessària la presència d’un ésser humà això fa que el cost de fer mesures amb aquests instruments sigui menor que fent servir vaixells oceanogràfics Un dels models disponibles més utilitzats són els gliders , constituïts per un cos aerodinàmic principal capaç de variar la profunditat tot modificant la seva densitat, i unes ales que li permeten impulsar-se quan ascendeix o descendeix
Jordi Font i Ferré

Jordi Font i Ferré
© Arxiu J. Font
Geografia
Oceanògraf.
Llicenciat 1973 i doctorat 1986 en ciències físiques, l’any 1973 s’incorporà a l’Institut d’Investigacions Pesqueres des del 1987, Institut de Ciències del Mar , adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques , on ha dut a terme la seva activitat científica, i del qual entre els anys 1990 i 2007 ha estat investigador científic i des d’aquest any professor d’investigació És també membre del consell de redacció de Scientia Marina , la publicació de l’ICM Els seus estudis se centren en l’oceanografia física, la dinàmica de la capa superficial oceànica, la mesura de corrents marins i…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…