Resultats de la cerca

A diferència del d'emplaçament, el concepte de situació no es refereix a l’accident físic concret en què es troba l’objecte geogràfic, sinó que té un sentit més ampli, fent referència a l’entorn general

El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica

El concepte de planejament urbà ha anat evolucionant des de l’establiment d’uns espais especialitzats i unes pautes morfològiques planejament racionalista fins a la revalorització de la singularitat de la ciutat planejament historicista actualment inclou l’establiment d’uns objectius estratègics i unes polítiques encaminades a la consecució d’aquesta revalorització plans estratègics

Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals

S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria

És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna

Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana…

El concepte neix en entendre la ciutat com un òrgan que exerceix una funció en conjunt dins la societat Són activitats exteriors les que determinen una influència dins una àrea si és al nivell regional hom la denomina també funció regional , i no les d’ús intern com les dels forners, mecànics, adroguers, etc, car aquestes són pròpies de tot agrupament urbà Hom obté la determinació de la funció o de les funcions d’una ciutat en comparar el tipus d’activitats dirigides cap a la satisfacció de les necessitats exteriors a la ciutat Les principals funcions resten incloses dins la…