Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
clima subtropical

Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents, d’altura…
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les zones de…
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…
Josep Iglésies i Fort
Geografia
Historiografia
Literatura
Historiador, geògraf i escriptor.
De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els…
climatologia agrícola
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de les exigències climàtiques de les plantes de conreu per tal de conèixer les condicions mitjanes que els són més favorables o més desfavorables, havent compte de llur cicle vegetatiu.
Hom estudia sobretot els elements climàtics pluges, temperatures, insolació en relació amb els períodes crítics de les plantes floració, fructificació, maduració, etc per afavorir-ne el creixement i preveure els canvis sobtats que poden afectar els rendiments i la qualitat dels productes conreats
desert

Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…