Resultats de la cerca

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils…

Permet calcular la diferència de geopotencial entre diferents superfícies isobàriques inclinació relativa i, en conseqüència, el valor del component baroclínic del corrent a gran escala corrent geostròfic

Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala un mapa, un model reduït en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes un sistema d’equacions lineals En geografia, els models principals són cinc el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-perifèria El de…

Estudià els problemes climàtics i meteorològics, i definí la regió natural Escriví The Distribution of Rainfall over the Land ‘La distribució de les precipitacions sobre la terra’, 1901, The Great Atlas of Meteorology 1899, An Introduction to Human Geography 1899, The Major Natural Regions 1905

Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual

Durant l’estiu de l’hemisferi sud, aquesta zona es troba desplaçada cap al S mentre que durant l’estiu de l’hemisferi nord se situa més cap al N Al llarg de tota la zona es produeixen fortes ascensions de masses d’aire, que generen núvols de tipus cumulonimbus, la qual cosa representa un important mecanisme de distribució de calor cap a la troposfera a latituds baixes

Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia

La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i…