Resultats de la cerca

L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de…

Professor a Königsberg i Göttingen, alternà els estudis geogràfics amb estudis físics i humans Des del 1879 dirigí el Geographisches Jahrbuch de l’institut geogràfic Perthes, de Gotha Atribuí una gran importància a la representació cartogràfica És autor, entre altres obres, de Die Bevölkerung der Erde ‘La població de la terra’, 1866 i Lehrbuch der Geographie ‘Manual de geografia’, 1877

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983 Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat 1988-90, director del servei de publicacions 1993-96 i del departament de geografia i sociologia 1996-98 S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat…

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer,…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i…