Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ona

Propagació d’ones circulars transversals en la superfície d’un líquid (dalt) i gràfic d’una ona sinusoïdal (baix)
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.
Les partícules d’aigua tenen un moviment ellíptic o circular, però realment resten en el mateix lloc Ara bé, si la profunditat disminueix notablement, en el cas de les ones més properes a la costa, existeix llavors una veritable deformació del moviment oscillatori i l’aigua de les ones es llança literalment cap al litoral En una ona hom distingeix la cresta , o part més alta, i el si o part més baixa, la longitud d’ona o distància entre dues crestes, l' altura , desnivellació entre la part convexa i la còncava, la velocitat de propagació i la relació entre altura i longitud d’ona…
determinisme
Geografia
Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.
Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones…
anomalia de Bouguer
Geografia
Diferència que existeix entre la gravetat de Bouguer i el valor teòric de la gravetat que correspon a aquell punt del geoide.
És l’anomalia que resta després d’haver considerat els efectes de la topografia local, i és, per tant, el que té més interès en geofísica
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…